conclusions

Català:

Aquest treball de recerca ha estat molt llarg i laboriós i d’ell n’he extret diferents aprenentatges i nous objectius.

M’ha servit per estudiar molt a fons dos temes que m’interessen especialment: el cinema espanyol i el gènere. Espanya té una cultura molt arrelada i genuina i existeixen uns rols de gènere molt definits que es veuen clarament reflexats al seu cinema. Podem veure com els directors homes plasmen idees i situacions d’una manera totalment natural, pel fet que ho tenen molt interioritzat. L’objectivització de la dona és un acte reflex en molts dels artistes que he estudiat. Això, consumit per un públic poc conscienciat, arriba directe al seu subconscient, fent que adopti uns comportaments que evolucionen i passen de generació en generació. Tot i que tots aquests rols han anat canviant al llarg dels anys, com es veu en aquest treball, en essència responen a un mateix origen i a una mateixa educació.

Un altre punt que m’ha fet aprendre molt va ser la reunió que vaig tenir amb Andrés Hispano, comissari d’art barceloní, que em va explicar la metodologia que segueix a l’hora d’organitzar les seves exposicions o de realitzar obres audiovisuals. Aquesta entrevista em va aportar molt, tant a nivell acadèmic com personal, per l’experiència que l’Andrés em va poder transmetre.

També ha nascut la possibilitat d’un futur projecte, fruit de la idea inicial del treball que no vaig poder assolir. Organitzar una exposició amb tota l’informació i materials que he recollit durant aquest procés. És un objectiu que va quedar pendent i que vull culminar més endavant.

Sobre el procés creatiu, ha estat intens i m’ha fet prendre moltes decisions. Algunes situacions m’han desbordat i m’han fet perdre massa temps innecessàriament. Tot i que qualsevol classe de projecte té un procés i pateix canvis, s’han de saber resoldre de manera eficient i no es pot tenir molta ambició, només gaudir del decurs del treball i esforçar-s’hi.

També és molt important tenir uns bons referents i exemples d’altres persones que hagin fet una cosa similar a la que t’estàs dedicant. Això ajuda a aclarir algunes idees i a veure quines metodologies, tècniques i recursos pots apropiar-te o modificar en la teva feina.

Per últim, un aspecte en què vaig fallar molt a l’inici va ser l’organització del temps i de les etapes necessàries per les quals el projecte havia de passar. Tenir clars els objectius i com es desenvoluparà, a grans trets, el treball, n’agilitza molt el desenvolupament.

Com a resum, és un procés que requereix dedicació, del que s’ha de gaudir i del que poden néixer nous objectius i projectes.